miércoles, 29 de marzo de 2017

PEL POBLES INDÍGENES


Survival és una entitat que defensa els drets dels pobles indígenes de tot el món: dret a conservar la seva manera de viure, dret a viure a les terres que han ocupat des de fa segles, dret a no ser contactats... Per exemple, els Kawahiva és un poble no contactat que està en perill per la deforestació il·legal i les malalties. Estan fugint dels maderers i els miners i no podran viure tranquils fins que el govern del Brasil no reconegui els seus drets sobre les terres on han viscut sempre. En els darrers anys han hagut de fugir de les seves terres. Fa 30 anys, en obrir una carretera es va trobar l'últim hort dels Kawahivas. Ara són nòmades perquè no poden viure tranquils al seu territori.



Més informació sobre els kawahiba: http://www.survival.es/articulos/3400
Els mitjans de comunicació moltes vegades presenten els indígenes com a pobles no desenvolupats, inferiors, primitius, salvages, i moltes vegades no es parla dels abusos que pateixen. A Amèrica, alguns pobles indígenes tenen els seu propis mitjans de comunicació i poden tractar la seva realitat des d'un altre punt de vista.

Por nuestros propios medios from Mugarik Gabe on Vimeo.

Ara reflexionem sobre si és encertat o no dir que els pobles indígenes són pobles primitius...

lunes, 27 de marzo de 2017

ECONOMIA CIRCULAR


Abocadors de residus (Catalunya):


Noves oportunitats:

Cateura és un suburbi d' Asunción (capital de Paraguai), immers en un gran abocador de residus. Fa uns anys, si cercaves informació sobre Cateura només trobaves imatges de muntanyes de residus. La majoria dels seus habitants es guanyava la vida buscant entre les escombrares alguna cosa de valor.
Favio Chávez va idear l' Orquesta de Instrumentos Reciclados de Cateura
Tots els instruments estan fabricats amb materials recuperate de l'abocador de Cateura. L'èxit de l'orquestra ha canviat la vida dels joves músics de l'orquestra, tot i que molts segueixen vivint al costat de l'abocador. L'orquestra s'encarrega de la seva escolarizar i de petites inversions per a millorar la seva qualitat de vida. Aconsegueixen diners amb la venda d'entrades dels seus concerts i donacions. 
Els instruments de l'orquestra han estat fets amb elements reciclats, com bidons, coberts, caixes de cartró, llaunes, envasos de plàstic o safates de forn. Si us fixeu en el vídeo, podreu veure tot tipus d'instruments musicals: flautes, violoncels, violins, timbals, maraques i saxofons.

lunes, 20 de marzo de 2017

TRASPLANTANT EL PLANTER

El planter que van preparar el mes passat a l'hort de Fort Pienc els alumnes de 3r ESO D ja ha crescut una mica i està a punt de trasplantar a un recipient més gran. Els alumnes de l'aula de suport s'han encarregat de fer-ho, trasplantant-lo al petit hort de caixes de fruita, en espera de tenir acabades les jardineres fetes amb palets. Esperem que les hortalisses creixin fortes i aviat poguem tenir la primera collita. 

domingo, 12 de marzo de 2017

RECAPTE PEL BANC DELS ALIMENTS A FORT PIUS


Recapte de Fort Pius per al Banc dels Aliments. Durant tres setmanes hem mantingut oberta la campanya de recapte d'aliments. El total recollit són 66,35 kg d'aliments diversos, que han ocupat 7 capses, les quals han estat recollides per l'organització del Banc dels Aliments. Els alumnes de l'aula de suport s'han encarregat del recompte i empaquetament. Properament, s'organitzarà una sortida al magatzem més proper (c/Nàpols), per ajudar en la classificació i veure com funciona l'oficina del barri del Banc dels Aliments. Donem les gràcies a totes les famílies i alumnes que hi han participat activament!

ESPANTAOCELLS RECICLAT A L'HORT DE FORT PIENC. MÉS ApS!


ApS Hort de Fort Pienc - 7.3.17 by Slidely Slideshow
Dimarts passat, a l'hort de Fort Pienc, vam fer un espantaocells amb  roba vella que va portar la Nora i garrafes d'aigua que ens van portar els companys de Medi ambient de 2n d'ESO. Ens va costar, però entre tots vam anar solucionant els problemes tècnics, amb imaginació, i al final va sortir un espantaocells que segur que espantarà a més d'un. 
Altres feines que vam fer a l'hort: podar les enfiladisses de la reixa. Amb totes les branquetes apilades es farà una foguera per fer la primera calçotada de la temporada. També vam transportar terra a la parcel·la que la setmana anterior es va preparar amb fems, i vam continuar desbrossant els camins. El veí Diego va estar al racó del compostador, amb alguns companys que van tallar les restes vegetals en trossos més petits per facilitar el procés de compostatge. 
Autoria: Diego.

NENDO DANGO A L'HORT DE FORT PIENC. SEGUIM AMB L'ApS!


ApS Hort de Fort Pienc - 28.2.17 by Slidely Slideshow
El 28 de febrer,  a l'Hort de Fort Pienc, vam començar fent boletes de nendo dango, que consisteix a fer boles d'argila barrejada amb llavors, que després es tiren damunt la terra i quan l'aigua i la pluja desfan l'argila, les llavors germinen. Els veïns van barrejar les llavors per fer les boletes de nendo dango.  Serveixen per protegir les llavors dels ocells, que sempre intenten menjar-se-les abans que germinin. Un altre grup es va dedicar a netejar les herbes que creixen als caminets que hi ha entre les parcel·les i retirant-ne les pedres que molestaven. Amb un carro de supermercat van recollir les herbes arrancades i les van anar apilant a un altre espai de l'hort. L'últim grup va preparar la terra per plantar. Van portaran un sac de fems per barrejar-lo amb la terra. I l'Ofelia ens va ensenyar com plantar esqueixos de menta.
Autoria: Elvis.

sábado, 11 de marzo de 2017

TALLERS APILO XII ALS PROJECTES DE 1R D'ESO

Xerrades-taller de la campanya APILO XII a 1r d'ESO, ciència i sensibilització envers els residus que generen les piles no recarregables i la importància del seu reciclatge.

miércoles, 1 de marzo de 2017

DE LA MATA A LA OLLA

De la mata a la olla (versió catalana) from ALBA SUD on Vimeo.
Les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar la majoria dels espais de venda de productes alimenticis. La seva expansió han comportat greus problemes: empobriment dels petits productors, destrucció del comerç local, condicions laborals precàries, reducció de les opcions de compra a unes poques marques d'empreses transnacionals...Enfront d'aquest model, les poblacions de molts llocs del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquí veiem experiències d'Equador, Nicaragua, Mèxic i Catalunya.

.Què és el que més t’ha sorprès i el que més t’ha interessat del documental?
.Què significa parlar del comerç just com un moviment polític de transformació?
.Com creus que les experiències alternatives mostrades poden millorar les condicions de vida de les dones que hi estan implicades en elles?

Altres activitats:
1.Descobreix i coneix el barri. Coneix les petites botigues del barri o districte. Averigüa si hi ha un dia de mercat de pagès al barri. Quan serà el proper?

2. Investiga si hi ha un grup de consum al barri i descobreix com funciona.